AMPA salesians Horta

BATXILLERAT!?

La necessària segona oportunitat

l’Antonio té gairebé 17 anys, ha deixat l’institut sense acabar l’ESO i vol ser cuiner. Encara que, si no surt bé, tampoc li importaria fer-se mecànic. L’Agustín, amb un expedient acadèmic molt semblant, tira més cap al camp artístic, «possiblement alguna cosa relacionada amb el dibuix», assegura, mentre que l’Isaac, que és campió de gimnàstica esportiva, està pensant de dedicar-se a alguna professió relacionada amb l’educació física. Són tan sols projectes. Per ara, els tres xavals estan concentrats a aprovar un examen que els permetrà accedir als cicles de formació professional (FP) de grau mitjà i amb el qual evitaran passar a augmentar les files del fracàs escolar. La prova es farà el mes de maig vinent i fins llavors s’han compromès a assistir diàriament a classe a les instal·lacions que la Fundació Marianao té a Sant Boi de Llobregat per anar-se preparant.

«El sol fet de venir aquí cada dia i de ser puntuals és, per a molts d’ells, un èxit. Això no ho feien quan anaven a l’institut», assenyala Esther Roch, responsable de l’àrea d’Inclusió del Marianao. «Aquest és un centre de nova oportunitat o, si es prefereix, de segona oportunitat, en què es treballa perquè els joves que han sortit del sistema educatiu, pels motius que sigui, s’hi puguin reenganxar i aconseguir una titulació», detalla Josep Torrico, director de Marianao. L’entitat, nascuda de la lluita veïnal dels anys 80 -aquest any celebra el seu 30è aniversari-, acull un centenar de joves en formació, d’entre 16 i 21 anys.

«És que això és millor que l’institut. A classe som molta menys gent i així és més fàcil preguntar si et queda algun dubte», destaca l’esportista Isaac. «A més, com que cada dia tractem una única matèria, i no estem canviant cada hora d’una assignatura a una altra, tenim més temps per acabar d’entendre-ho tot», afegeix el Fernando, un altre company d’aula, també aspirant a futur cuiner.

FORMACIÓ NO FORMAL / El de Marianao és un dels diversos centres que a Catalunya imparteixen estudis professionalitzadors (s’hi ofereixen, per exemple, cursos de restauració de mobles o de reparació de bicicletes), que no són títols oficials, però que contribueixen a donar una sortida a molts joves que abandonen l’ESO sense haver-la acabat.

És el que el sociòleg de la Universitat de Barcelona Xavier Martínez-Celorrio defineix com «la via no reglada», que, segons la seva opinió, s’hauria d’implantar com a alternativa a les actuals opcions de batxillerat i de Formacio Professional de grau mitjà, si es vol ampliar a Espanya l’escolarització fins als 18 anys, com suggereixen forces polítiques com el PSOE i Izquierda Unida. La prolongació de l’edat escolar obligaria, afegeix a propòsit d’aquestes reflexions el director de la fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, «que el sistema educatiu postobligatori posés en marxa programes per a aquells estudiants amb poca predisposició a seguir estudiant i dels quals fins ara es despreocupa».

BAT01

«El problema és que ara mateix aquesta formació de segona oportunitat no té cabuda en el sistema educatiu formal. Són itineraris que condueixen a l’obtenció d’un certificat que, en la majoria dels casos, no està reconegut oficialment», lamenta el director de Marianao. A això s’hi suma el fet que centres com el seu, sense ànim de lucre, «no tenen un finançament estable i estan condicionats per la bona voluntat de les administracions», afegeix Torrico.

«El debat d’una garantia formativa fins als 18 anys implicaria també resoldre dos debats més d’ajust amb el mercat de treball», adverteix Martínez-Celorrio. El Govern, sosté, s’hauria de plantejar la possibilitat d’«elevar o no l’edat laboral fins als 18 anys i exigir titulacions professionals o no en els sectors típics de primera inserció, com el comerç, el turisme o la construcció. Estem, doncs, davant un triangle entre escolarització, edat laboral i titulacions».

REPENSAR TOT EL MODEL / Tot això hauria de venir acompanyat d’una revisió «a fons l’arquitectura del sistema, i crear una nova etapa intercicles, entre els 10 i els 14 anys, amb una ESO menys acadèmica, amb uns currículums menys inflats en el batxillerat i avançant cap a una FP més modular, amb continguts culturals i no tan sols laborals i que estigui oberta a tots», reivindica Martínez-Celorrio.

S’hauria de crear, intervé Palacín, «una nova oferta d’itineraris, programes d’estudi flexible, serveis d’orientació, serveis de suport a l’alumne amb dificultats». El model, que també recolzen altres experts, hauria de ser molt diferent de l’actual, on massa vegades «es deixa que els alumnes surtin per una porta lateral de sortida sense assumir cap responsabilitat ni cap tipus d’acompanyament».

I mentre els polítics debaten sobre nous models educatius i els especialistes teoritzen sobre aquesta qüestió, a les aules, als tallers de fusteria, en el dia a dia, els educadors que atenen els adolescents expulsats de l’escola tutelen un procés «que gairebé sempre comença per intentar que recuperin la seva autoestima», explica Esther Roch, «El treball per a la comunitat és molt important, que vegin que són útils i que obtenen un reconeixement», explica. A molts, només cal prestar-los una mica més d’atenció.

Comenta. Es gratis!


Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: