AMPA salesians Horta

EL MONÓLEG

Carles Capdevila és el director del diari català Ara i també pare de quatre fills. Qualitat personal que no destacaria al seu currículum professional si no fos perquè amb les seves xerrades sobre la paternitat i la criança, sustentades en l’humor, s’ha convertit en un dels divulgadors més populars d’Espanya. La seva última ponència sobre l’educació de nens i adolescents presentada al congrés Gestionant fills, celebrat a Barcelona el juliol passat, ha reviscut a la xarxa dos mesos després. El seu monòleg acumula més de mig milió de reproduccions a YouTube, amb un repunt a partir de mitjans de setembre, quan va començar a viralitzar-se a través de Facebook, on els visionats superen el milió i mig.

Col·laborador habitual de la Ser i autor d’una col·lecció de la sèrie infantil Les tres bessones, Capdevila explica a Verne que l’èxit d’aquesta xerrada l’ha enxampat per sorpresa. “El primer mes el vídeo va arribar a 40.000 visites i en una setmana va passar a 500.000. La gent em para pel carrer per parlar-me’n. Tinc amics que l’han rebut set vegades per WhatsApp”, explica. La clau? “Per entendre la paternitat o la maternitat no fa falta ser mare, n’hi ha prou amb ser fill. L’educació és el tema més universal, és la vida en estat pur”. Unit al seu humor habitual o “la ironia com a mètode per no haver d’estar enfadat tot el dia”.

Amb 19 anys d’experiència en paternitat ha arribat a la conclusió que la seva missió consisteix a “espavilar els petits i controlar els grans”, en el seu cas dos nens i dos adolescents.”Aquesta nit quan arribi a casa dos m’abraçaran i dos no”, diu en un moment del monòleg, en el qual explica els cinc sentits que componen la base de la seva manera d’educar, amb una estructura similar a la d’un monòleg propi d’El club de la comèdia:

1. Sentit comú. Per intentar aproximar-se a la seva meta aplica el sentit comú necessari perquè un pare es replantegi si és necessari repetir-li 27 vegades als seus fills que se’n vagin a dormir, per exemple. “Potser és que no entén el teu idioma”, diu amb segones durant la ponència.

2. Sentit del ridícul. El segon sentit en el qual confia Capdevila: “Pares baixets que arriben al metge i no entenen per què el seu fill és baixet. Això passa. I, és clar, el pediatre acaba mirant-los tots dos i dient-los: ‘Felicitats, el fill és seu'”.

3. Sentit del deure i de la responsabilitat. És a dir, aquell que hauria de servir perquè una parella es pregunti si val la pena verbalitzar la frase “Tenir fills et canvia la vida?”. “Pobrets, val més que no en tinguin”, acaba dient el periodista a la ponència. “Aquesta resistència a ser pares i no voler canviar em sorprèn, perquè és impossible”.

4. Sentit moral. Es refereix als valors, els que segons Capdevila depenen molt de la imitació. “De vegades els rols els confonem per l’entrega excessiva”, planteja.

5. Sentit de l’humor. És el que vertebra la seva filosofia educativa. “Els pares motivats tenim certs complexos o ansietats fruit de saber tant”, diu, “i a mi el que em ve de gust és que parlem d’educació i que alhora ens divertim”.

Envoltat de mares i pares que han descobert a Internet una nova manera de compartir les seves experiències, el periodista creu que aquesta plataforma serveix per difondre experiències d’una manera més ràpida i senzilla. “De vegades t’ajuda més un altre pare o mare que un psicòleg o un pediatre”, opina. “A més, estem més informats, de vegades massa. Crec que Google és una meravella i també una font de preocupacions infundades”. La sobredosi d’informació, mètodes i consells poden tenir també conseqüències negatives. “Ens pot acomplexar, ens rebaixa l’autoestima. És millor estar informat però ser pare o mare requereix espontaneïtat, alegria, seguretat, sentit comú”.

Comenta. Es gratis!


Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: